De les preguntes que va anar fent la Lali en va sortir una història, aquesta història la podeu llegir sencera aquí (després per fer-ne l'auca, l'hem reduït i reconvertit una mica) però continua sent la vostra Història!
la Cocallonga
Al pais de les Coques les cases són de pa i sucre.Hi ha una muntanya de sucre i per fer les coques hi ha l' arbre dels pinyons, l' arbre dels frankfurs, l' arbre de les gominoles, l'arbre de la xocolata, l'arbre de la nata... Els nens i nenes i tooootes les persones són coques, una familia de pinyons, una altra de fruiteta, una altra de llardons, de xocolata ..a més són ben diferents , llargs curts amples o estrets...però tots, tots, tots són molt dolcets i carinyosos.... Al país de les Coque shi fa molt de sol.
La coca Cristina esta pleena de pinyons i és molt eixirida i sobretot curiosa, li agrada passejar i descobrir món.
A l'altra banda del bosc espès hi ha el país de les Llonganisses, hi fa més fred, també tenen una muntanya molt alta: és de pebre! els nens i nenes i tothom són llonganisses: amples, estretes, seques o toves, llargues o curtes, Totes porten el collaret i l’etiqueta que diu de quina familia són. Hi ha llonganisses molt dures i n hi ha de xocolata també...pero totes totes son picantones i molt divertides i de la broma..
La llonganissa David té un collaret molt elegant i es molt inquiet i viatger.
Un dia la coca Cristina va sortir a caminar perquè volia saber què hi havia al bosc...
El llonganissa David també havia sortit a investigar el bosc...
cap dels dos sabia que a més del seu país, a l'altra banda del bosc hi havia un poble ben diferent...
Però es va posar a ploure i ploure molt i molt, la Cristina es va refugiar dalt d’un arbre...però hi havia algú més allà enfilat! el David també s’havia amagat allà! Mai no havia vist una llonganissa! i el David...no sabia que existien les coques!! primer es van espantar molt...però com que va ploure molta molta molta estona es van fer amics...molt amics..taant que es van enamorar i toot...
Però les families d’ells no volien que s’estimessin.... eren taan diferents…
La Cristina i el David no es van desanimar i es van quedar a viure al bosc, es van fer una casa dalt de l’arbre i menjaven fruites i es partien els pinyonets de la Cristina....i viatjaven..
la Cristina enviava missatges als seus pares gràcies al seu amic l’ ocell Joan. Posava una carta dins d’un dels seus pinyonets i el Joan volaava cap el país de les Coques...
el David en canvi….tenia un telefon mòbil per trucar a casa…
I de tant d’amor van tenir una filleta i li van posar Cocallonga!! La Cocallonga era mig coca i mig llonganissa, per dins coca però amb un abric de llonganissa, i tenia pinyonets com la seva mare, a més era igual de dolça i carinyosa que la seva mare i igual de divertida i bromista que el seu pare, era una delícia!!
Anava a visitar els avis al país de les Coques i sempre agafava sucre de la muntanya i se l’emportava a la casa de l’arbre. La seva mare la disfrassava una mica perquè no es veiés que era mig llonganissa, tothom del pais de les coques s’hauria espantat molt!!
I quan anava a visitar el país de les llonganisses amb el pare, s’havia de tapar els pinyons amb granets de pebre, per això sempre agafava grapats de pebre i se’ls emportava cap a la casa de l’arbre…
Un dia, va aparèixer una cadira sota l’arbre on tenien la casa…
I un senyor Coca que havia sortit a passejar pel bosc s’hi va asseure a descansar, i la Cocallonga, que era una nena molt bromista, farta de les desavinences entre coques i llonganisses, va agafar una mica de pols de pebre i li va fer ploure a sobre… el senyor es va trobar diferent, de molt bon humor i amb ganes de riure i fer bromes, va pensar : vindré més sovint!
i quan més tard s’hi va asseure una Senyora Llonganissa li va fer ploure una mica de sucre...es va sentir estranya però molt bé, molt millor, va tornar a casa i tot eren petons i abraçades...va pensar: vindré més sovint i ho diré a les meves amigues...
cada vegada hi anava més gent a passejar al bosc i a asseure’s sota l’arbre que plovia! les coques trobaven que després estaven més contentes i tenien més sentit de l’humor i les llonganisses tornaven més dolcetes amanyagadores i petoneres...i s’ho deien entre ells i tots buscaven l’arbre de la pols màgica…
La Cocallonga estava convençuda que amb la seva pols màgica podria acostar una mica les coques i les llonganisses, i un dia , va decidir baixar de l’arbre, i sense disfressar-se acostar-se als prats verds i grans que hi havia després del bosc i es va trobar que la van rebre amb una gran festa: la festa de la coca i la llonganissa, i tots la van veure arribar i la van acceptar contents tal com era, i li van demanar que els anés a visitar, que cada any farien una festa per ajuntar coques i llonganisses!!!!
AUTORS: Creació i Il·llustracions
Iraida Peraire, Uma Berjano
Hug Peraire, Kilian Font, Xeila Font
Duna León Barenys, Alan Herrera
Eloi Tornamira, Anna Izquierdo
Paula Sabartés, Carlota Sabartés
Hug Peraire, Damià Anfruns
Guifré Anfruns, Ona Fusté
Judit Borralleras, Marta Navarro
Sara Borralleras, Eloi
Arnau Vilaró Coll, Martí Vilaró Coll
Arnau Plans, Nora Plans, Enric PLans
Laura Sanchez, Ana Sanchez
Jan Fernandez,Nil Fernandez
Eloi Dias,Bruna Navarro Vilaró
Olalla Herrera, Gerard G Barenys
Júlia Cruells, Martí Ballesteros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada